Aquests dies s?apunta el relleu de Martínez Camino a la secretaria de la Conferència Episcopal Espanyola. Vol dir això que el Nunci per fi s?ha adonat de la nefasta actuació del portaveu episcopal espanyol? Com podeu imaginar no és pas això, es tracta d?un ascens en tota regla. Si es fa cas dels rumors vaticans, la ma dreta del cardenal Rouco podria ser nomenat Secretari de la congregació per l?educació catòlica, o bé Perfecte del Pontifici consell per la família, en ambdós casos els càrrecs impliquen ser arquebisbe i a tocar del cardenalat.
Com és possible un ascensió tant ràpida? Perquè una persona amb aquesta projecció no ha estat nomenat bisbe d?alguna important diòcesi espanyola?
Martínez Camino va arribar a la CEE de la ma del cardenal Rouco en un moment en que la Companyia de Jesús es plantejava, segons es diu, la seva expulsió. Durant aquests anys, els jesuïtes han procurat que no s?arribés a produir el nomenament episcopal, en primer lloc perquè hi ha la norma que cap membre d?aquesta congregació pot ser bisbe a cap diòcesi espanyola, però també, segons sembla, perquè el candidat era una persona que havia creat molt malestar dins de la Companyia.
Durant tots aquests anys la influència del cardenal de Madrid no ha servit de res al seu protegit, que no ha vist arribar la mitra. Finalment Rouco hauria triat la via directa, pagar-li els serveis prestats amb un càrrec de primer nivell a la cúria vaticana, amb la possibilitat de poder accedir al cardenalat en poc temps, i al mateix temps disposar d?una persona de la seva màxima confiança en la primera línia de la presa de decisions, que vetllés pels interessos del sector més conservador de l?episcopat, més quan en Rouco pretén retornar a la presidència de la CEE en breu temps.
Hi ha una altra versió. Segons alguns cercles eclesiàstics madrilenys, la relació de Martínez Camino amb el seu mentor era molt estreta i podria anar més enllà de les relacions de treball, tant que hi ha qui diu que si no arribava aviat una destinació lluny de Madrid per en Martínez Camino, podrien saltar notícies que malmetrien el prestigi d?ambdues persones. El fulgurant ascens podria ser el preu d?aquesta separació.
Hi ha un blog que fa uns mesos va recollir ja aquesta versió: http://www.infordeus.com/noticia.asp?ref=12195
Amb tot,, de confirmar-se la nova destinació de Martínez Camino, podria ser una bona notícia pel conjunt de les esglésies espanyoles al desaparèixer de l?escena mediàtica aquest nefast personatge. Caldrà però restar a l?espera de conèixer qui serà el seu substitut i confiar que aquest cop la cúpula de l?episcopat sàpiga triar millor a qui ha de representar la imatge pública d?aquest organisme i serveixi per recuperar una mica de prestigi.
Per altra banda però, l?Església catalana tindrà un acèrrim enemic dins de la cúria vaticana, la qual cosa, vist el recel amb que Roma ens mira per la distorsionada i interessada informació que des de sectors de la CEE es fa arribar, no fa presagiar que pugem comunicar als cercles vaticans una imatge més real i centrada de la realitat de la nostres Esglésies locals.