InicioRevista de prensaiglesia catolicaCARTA DESDE LA DIÀSPORA. Cristians en diàspora

CARTA DESDE LA DIÀSPORA. Cristians en diàspora

Publicado en

Fa quasi deu anys, un grup de cristians promovia una experiència que volia aplegar creients al voltant de quatre eixos: la fe en Jesucrist i el seu missatge, la participació en dinàmiques dites de “transformació” (entitats, partits,…), el desig de mirar el món des dels senzills, les víctimes, els exclosos (els “pobres”) i una vivència d’aquesta fe en diàspora, silenciosament, potser aïllada i llunyana de la pràctica ritual habitual.

Avui en dia, a aquest grup de “Cristians o creients en Diàspora” hi està vinculada gent diversa, dones i homes, estudiants i treballadors, urbans i rurals, universitaris i operaris, infants i jubilats, laics, religiosos i capellans que es reuneixen periòdicament i mantenen una xarxa de contactes arreu Catalunya.
Pels Creients en Diàspora la fe és un camí interior de risc i maduració, intens, i que creix i es fa gran amb la confrontació entre la pròpia vida i l’evangeli. I que aprèn a resoldre aquesta tensió des d’una mirada preferent i una com-passió per les persones que Jesús va mirar primer: els malalts, els exclosos, els indigents, els pecadors. I és en aquesta tensió de mirar els febles on neix igualment la fe viscuda des d’un diàleg fluid amb la realitat i els esdeveniments del món actual. En certa manera, es vol recollir la proposta d’una praxi cristiana proposada al voltant del Concili Vaticà II, encarnada, adulta i oberta al món en que es viu, i alhora en la frontera de l’església actual.
Des d’aquest camí recorregut, els esdeveniments provocats per algunes darreres decisions de la jerarquia de l’església no poden deixar de preocupar-nos. Entenem que els tocs d’alerta al teòleg Jon Sobrino i als responsables de la parròquia San Carlos Borromeo de la diòcesi de Madrid no contribueixen a fer de la diversitat de l’església la seva riquesa, i deixen de banda una mirada sensible i compromesa amb els exclosos, precisament la que aprenem de Jesucrist.
La nostra fe segueix viva, però creiem i volem optar per al diàleg i la pluralitat per a governar la institució eclesial. I que la perspectiva dels exclosos sigui determinant en les decisions, més enllà de la claredat doctrinària.
Ens anima l’evangeli de la reconciliació i el de la profecia. Però el que no ajuda gens al nostre camí són les dificultats estructurals per a viure i compartir una aproximació a la fe que entenem essencial. Valguin docs aquestes línies per a manifestar el nostre recolzament a aquestes persones i a tantes d’altres que silenciosament treballen en el mateix sentit, així com l’esperança que la diversitat de dons sigui el camí per una església actual i atenta als signes dels temps.

Cristians en Diàspora, Abril de 2.007.

Últimos artículos

El Yunque, un secreto a voces -- Pedro Ingelmo

Diario de Cádiz ASOCIACIONISMO CATÓLICO Esta organización secreta mexicana se introdujo en España con la financiación...

Mirada cristiana sobre el escándalo de la inmatriculaciones -- Evaristo Villar

Alandar Ante al escándalo de las inmatriculaciones en España, muchos cristianos y cristianas exigen a...

Carta por +Gaza desde la U. de Chile

Reflexión y Liberación Estimadas/os Centro de Estudiantes Facultad de Filosofía y Humanidades Presente De nuestra consideración: Como Decanato de...

Noticias similares

El Yunque, un secreto a voces -- Pedro Ingelmo

Diario de Cádiz ASOCIACIONISMO CATÓLICO Esta organización secreta mexicana se introdujo en España con la financiación...

Mirada cristiana sobre el escándalo de la inmatriculaciones -- Evaristo Villar

Alandar Ante al escándalo de las inmatriculaciones en España, muchos cristianos y cristianas exigen a...

Carta por +Gaza desde la U. de Chile

Reflexión y Liberación Estimadas/os Centro de Estudiantes Facultad de Filosofía y Humanidades Presente De nuestra consideración: Como Decanato de...