L?Església catòlica, a través de la seva història, ha interpretat de manera diversa la convivència d?una pluralitat de tradicions religioses, i de preses de posició positives o negatives dels ciutadans davant el fet religiós, en el si d?una mateixa societat civil. Quan es trobava en minoria o era perseguida, solia invocar el seu dret a la llibertat religiosa. Quan aconseguia una situació majoritària, sovint tendia a imposar la seva hegemonia acompanyada de privilegis civils, sense excloure formes d?actuació violenta contra altres grups religiosos.
A la ?Declaració sobre la llibertat religiosa?? (7.12.1965), el concili Vaticà II va reconèixer, per una banda, ?el dret de la persona i de les comunitats a la llibertat social i civil en matèria religiosa??, un dret del qual cap ciutadà n?ha de quedar exclòs, tant si és creient com si no ho és.
Per altra banda, va afirmar que aquell dret s?havia de convertir en un veritable dret civil tutelat per l?Estat (núm. 2), en benefici de la totalitat dels ciutadans, els quals l?han d?exercir dins els límits reclamats per l?ordre públic i per la convivència pacífica, ordenada i justa entre ells (núms. 2 i 7). Aquest serà el marc dels plantejaments del VIè Congrés de ?Cristianisme al Segle XXI??.
PON?NCIES
1. Cultura i religió, Esglésies i Estats.
Les conductes humanes més importants estan probablement programades en les nostres estructures cerebrals com a fruit de l?evolució i com a garantia del seu correcte desenvolupament. Els comportaments individuals es realitzen i coordinen en uns acords consensuats que constitueixen el que anomenem cultura. Llegir el text complet
2. Procés històric a Occident.
Des de molt antic les creences religioses han estructurat l?ordre, la convivència i la cultura de les societats. Per la gent era Déu que sancionava el bé, el mal i les relacions personals. Llegir el text complet
3. L?ideal de la pluralitat religiosa en un Estat laic.
Desitgem que la pluralitat religiosa dins la societat civil, a la qual de manera indefectible la modernitat i la globalització ens han anat portant, pugui desplegar-se en una forma de convivència en què les diverses tradicions, ideologies i mentalitats religioses, i tots els ciutadans qualsevol que sigui la seva posició davant el fet religiós, puguin reconèixer-se i obtenir reconeixement en la seva pròpia identitat. Llegir el text complet
4. Tasques del present.
Independentment de la perspectiva de viure la fe en una societat culturalment i religiosament plural, dins un Estat laic, cal reconèixer els obstacles presents que dificulten el camí cap a aquella situació. . Es tracta d?acostar-nos a la vida quotidiana i d?assabentar-nos dels problemes reals als quals haurem de donar resposta i de les resistències que la societat planteja. Només així, fent-ho sense embuts, ens podrem fer càrrec de la gran tasca que tenim al davant.
1. Cultura i religió, Esglésies i Estats.
Les conductes humanes més importants estan probablement programades en les nostres estructures cerebrals com a fruit de l?evolució i com a garantia del seu correcte desenvolupament. Els comportaments individuals es realitzen i coordinen en uns acords consensuats que constitueixen el que anomenem cultura.Una de les conductes més importants en la majoria dels humans és la preocupació per la transcendència en el context del misteri que envolta tota la realitat. Aquesta conducta és tant universal que molts creuen, començant pel mateix Darwin, que està genèticament programada.
Tradicionalment totes les cultures gestionen les preocupacions transcendents dels seus membres estructurant-les en formes religioses o espirituals. Les religions ( o les tradicions de saviesa o espiritualitat) són la dimensió de què disposen les cultures per a gestionar la preocupació per a la transcendència, i tradicionalment cultura i religió formen un tot inextricable. La dimensió transcendent de la cultura s?acostuma a concretar en institucions clericals i eclesiàstiques.La modernitat europea ha aportat una diferenciació de llenguatges que ha separat ciència, filosofia, estètica, religió etc. constituint també sectors culturals diferenciats per a aquestes dimensions.
La societat civil s?ocupa de garantir l?exercici de la llibertat, mentre que les religions han d?oferir les seves propostes específiques que responguin a les necessitats dels individus i les arrels dels seus orígens. Aquesta proposta sembla que es pot anar estenent com a punt de partida per un nou model de relacions entre cultures i religions, móns eclesiàstics i organització política.
En la transició religiosa actual, les religions van deixant de ser reguladores de tota la vida social integrades en el sistema polític, i passen a oferir la possibilitat d?estructurar l?important món simbòlic de la transcendència i a la vegada oferir referències per a la fonamentació incondicional de les principals exigències ètiques.
2. Procés històric a Occident.
Des de molt antic les creences religioses han estructurat l?ordre, la convivència i la cultura de les societats. Per la gent era Déu que sancionava el bé, el mal i les relacions personals. A l?Occident, després de l?Edat Mitjana, la Reforma protestant va suposar un primer trencament d?aquest lligam entre el sagrat i les seves mediacions profanes.
Més tard, al segle XVIII, la Il.lustració va consolidar aquella ruptura, primer amb l?emancipació del saber, i aviat en tots els altres camps, el polític, el social, el cultural. Fou l?inici de la secularització i de la laïcitat, de l?autonomia de la societat civil davant del fet religiós. Fou també l?inici de grans transformacions socials i econòmiques i de l?aparició de l?Estat modern.
Finalment, des de fa unes dècades, la globalització econòmica i cultural han provocat un fet inèdit: la pluralitat religiosa en la nostra vida de cada dia o la presència de diferents confessions en un mateix territori.Els dos fenòmens, laïcitat i pluralisme, són irreversibles. Les confessions religioses i els poders públics hauran d?adaptar-se a aquesta nova realitat. Les religions hauran d?acceptar que el pluralisme i la majoria d?edat de la societat són una riquesa. I els Estats, des de la neutralitat que els correspon, hauran de garantir a les persones i confessions religioses el legítim dret d?expressar públicament les seves creences.
3. L?ideal de la pluralitat religiosa en un Estat laic.
Desitgem que la pluralitat religiosa dins la societat civil, a la qual de manera indefectible la modernitat i la globalització ens han anat portant, pugui desplegar-se en una forma de convivència en què les diverses tradicions, ideologies i mentalitats religioses, i tots els ciutadans qualsevol que sigui la seva posició davant el fet religiós, puguin reconèixer-se i obtenir reconeixement en la seva pròpia identitat.En el cas que ens ocupa, per conviure no és suficient la tolerància.
Aquest concepte inclou una actitud que inclou un cert matís de superioritat en aquells que es professen tolerants. Conviure, des del punt de vista de les actituds tan personals com col·lectives, reclama estimar l?altre, respectar la consciència individual, compartir valors, deixar-se interpel·lar per les diferències, capacitar-se per revisar les pròpies conviccions i saber reconèixer críticament el pes que, en cada tradició religiosa, han tingut i tenen els factors culturals i l?ocupació eventual d?espais de poder polític en el curs de la història.
Reclama, alhora, aprofundir en la pròpia experiència religiosa, positiva o negativa, per tal d?evitar, per una banda, actituds fonamentalistes, i per l?altra, sincretismes i relativismes, que empobreixen tant les persones i col·lectivitats com també l?oferta en matèria religiosa que poden fer a l?entorn en el qual conviuen. Aquí es posa en evidència la importància que, en la trobada i en l?intercanvi d?experiències de qualsevol signe en matèria religiosa, tenen les aportacions fetes des de l?espiritualitat, la mística i la profecia, com a complement indispensable de les aportacions de la capacitat analítica de la raó.Des del punt de vista de les tensions civils a què el fet de conviure pot donar lloc, la pluralitat en matèria religiosa reclama
a) que la llibertat religiosa sigui reconeguda i tutelada per l?Estat com a dret civil de les persones i de les comunitats;
b) que l?Estat estableixi la necessària coordinació d?aquests drets en nom de l?ordre públic, entès com a concreció dels elements de pau i de moralitat pública necessaris per a la convivència social.
c) Que les diferents tradicions religioses vagin adoptant les mesures internes necessàries per a poder conviure pacíficament entre elles i també amb corrents culturals que es volen mantenir aliens a referències religioses.En tot cas, si, ateses les circumstàncies particulars d?alguns pobles, l?Estat, en l?ordenació jurídica de la societat, dóna un reconeixement especial a una comunitat religiosa, caldrà que alhora es reconegui i respecti el dret a la llibertat civil i social en matèria religiosa a tots els ciutadans i comunitats religioses.
4. Tasques del present.
Independentment de la perspectiva de viure la fe en una societat culturalment i religiosament plural, dins un Estat laic, cal reconèixer els obstacles presents que dificulten el camí cap a aquella situació. . Es tracta d?acostar-nos a la vida quotidiana i d?assabentar-nos dels problemes reals als quals haurem de donar resposta i de les resistències que la societat planteja. Només així, fent-ho sense embuts, ens podrem fer càrrec de la gran tasca que tenim al davant. Haurem de prendre posició, per exemple, davant de qüestions com :
a). el paper de l?Estat en tant que única garantia del bé comú;
b) els aspectes jurídics, per exemple, que caldrà prendre en consideració en la configuració dels drets de les diverses confessions, en concret a disposar de llocs de culte;
c) els aspectes econòmics i de finançament de les esglésies;
d) la presència publica de les religions en els serveis com ensenyament, salut o serveis socials, i també en les opinions manifestades per les diferents creences.
e)la pluralitat i el respecte de les diferents confessions entre elles, etc.
I tot això, òbviament, tenint present l?actual situació particular de Catalunya.