Nota de prensa de Església Plural sobre el funeral de estado por las víctimas del vuelo de Germanwings

0
33

 

 

Nota de prensa

26 de Abril de 2015 ? 18.40 h

 

Sobre el funeral confesional por las víctimas del vuelo de Germanwings

Església Plural hace patente su sentimiento de dolor y vergüenza, que creemos compartido por una parte significativa de las mujeres y hombres miembros de la Iglesia católica de Barcelona, por lo que entendemos una imposición de una ceremonia confesional para un acto de Estado en que la ciudadanía quiere manifestar su solidaridad y cercanía con los familiares de las víctimas del trágico accidente.

De nada han servido las peticiones y las notas de queja que determinados sectores de la iglesia católica, así como también otras iglesias cristianas con presencia en Cataluña, han hecho públicas estos días.

Hacemos un llamamiento a los católicos que participen en el funeral, así como a las autoridades civiles que estén presentes, a hacer patente, de una manera respetuosa con el sentido del acto, el malestar y el desacuerdo con su formato; la manera que consideramos más oportuna es la de no ir a recibir la comunión en el momento que ésta se reparta y quedarse todo el mundo en pie en su asiento.

En una sociedad laica como la catalana, hay que diferenciar los actos religiosos propios de una determinada confesión, de los actos civiles donde participan representantes de las diversas religiones y creencias presentes en el país.

 

El formato previsto de un funeral en forma de misa católica no es entendido por nuestra sociedad como una ceremonia de Estado, por el contrario, nos puede sugerir más bien aquellos actos que corresponden a otra época en que la Iglesia y el Estado se confundían.

 

Imponer una celebración confesional, como es una misa, se puede llegar a interpretar como un intento de capitalizar el gesto solidario de la sociedad catalana con el dolor de los familiares de las víctimas de este dramático accidente, por parte de una religión concreta, la católica, aún a riesgo de violentar algunas conciencias.

 

Con esta decisión se corre el riesgo de parecer que se busca más la gloria mundana que no el espíritu de misericordia propio del anuncio evangélico de Jesús. Puede parecer que las víctimas no importen y que sólo se procure por la notoriedad de quien presidirá la ceremonia y la de la institución que preside en Barcelona.

 

El Gobierno de la Generalitat también es responsable, y nos duele que no haya hecho más para impulsar otro tipo de funeral y se haya supeditado al formato impuesto por la jerarquía católica. En este funeral Europa no verá representado un país moderno, sensible y respetuoso con la libertad de creencias.

 

Una ceremonia así no beneficia a nadie fuera de los que entienden que su religión goza de un estatus superior al de otras religiones y creencias, que hay que evidenciar y preservar. No beneficia a nadie, ni a la Iglesia, ni a la sociedad catalana, ni a sus instituciones, ni mucho menos a aquellos familiares de las víctimas que pueden sentir como sus convicciones no son tenidas en cuenta y se pueden encontrar violentadas por una imposición poco acertada y que tiene bien poco cristiana, de tolerante y de misericordiosa. Una imagen bien alejada de la que nos dejó el funeral celebrado en la catedral de Colonia, que a pesar de tener un sentido religioso evitó la preeminencia de ninguna confesión, tradición religiosa o creencias por encima de las otras.

 

Cuando muchos hemos celebrado que el Papa Francisco inaugurara el año de la misericordia, la imagen que la Iglesia catalana transmitirá al mundo será la de una institución con señales de egocentrismo e insensible a la conciencia y a las convicciones de las víctimas.

 

Si de la visita de Benedicto XVI a Barcelona quedó la foto de las religiosas limpiando el altar de la Sagrada Familia, de este funeral puede quedar la foto de la intransigencia religiosa, de la incapacidad de la cúpula católica de ponerse al servicio de una sociedad que quiere expresar sus sentimientos sin tener que identificarse con ninguna confesión religiosa en concreto.

 

Afortunadamente, la gran mayoría de los hombres y mujeres que formamos la Iglesia católica catalana entendemos nuestra fe de una manera diferente, por lo que vivimos este acontecimiento con vergüenza y dolor.

 

De nada han servido las peticiones y las notas de queja que determinados sectores de la iglesia católica, así como también otras iglesias cristianas con presencia en Cataluña, han hecho públicas estos días, es por ello que, ante la falta de respuesta positiva a estas peticiones por parte del arzobispado de Barcelona, hacemos un llamamiento a los católicos que participen en el funeral, así como a las autoridades civiles que estén presentes, a hacer patente, de una manera respetuosa con el sentido del acto, el malestar y el desacuerdo con su formato, y la manera que consideramos más oportuna es la de no ir a recibir la comunión en el momento que ésta se reparta y quedarse todo el mundo en pie en su asiento.

 

Barcelona, 26 de abril de 2015 Església Plural, www.esglesiaplural.cat

———————————————————————————————————

 

Nota de premsa

26 d’abril de 2015 ? 17.40 h

 

Sobre el funeral confessional per les víctimes del vol de Germanwings

Església Plural fa patent el seu sentiment de dolor i vergonya, que creiem comparteixen una part significativa de les dones i homes membres de l’Església catòlica de Barcelona, pel que entenem una imposició d’una cerimònia confessional per un acte d’Estat en que la ciutadania vol manifestar la seva solidaritat i proximitat amb els familiars de les víctimes del tràgic accident.

De res han servit les peticions i les notes de queixa que determinats sectors de l’església catòlica, així com també altres esglésies cristianes amb presència a Catalunya, han fet públiques aquests dies.

Fem una crida als catòlics que participin en el funeral, així com a les autoritats civils que hi siguin presents, a fer patent, d’una manera respectuosa amb el sentit de l’acte, el malestar i el desacord amb el seu format, i la manera que considerem més oportuna és la de no anar a rebre la comunió en el moment que aquesta es reparteixi i quedar-se tothom dret en el seu seient.

En una societat laica com la catalana, cal diferenciar els actes religiosos propis d’una determinada confessió, dels actes civils on hi participen representants de les diverses religions i creences presents en el país.

 

El format previst d’un funeral en forma de missa catòlica no és entès per la nostra societat com una cerimònia d’Estat, ben al contrari, ens pot suggerir més aviat aquells actes que corresponen a una altra època en que l’Església i l’Estat es confonien.

 

Imposar una celebració confessional, com és una missa, es pot arribar a interpretar com un intent de capitalitzar el gest solidari de la societat catalana amb el dolor dels familiars de les víctimes d’aquest dramàtic accident per part d’una religió concreta, la catòlica, a risc de violentar algunes consciències.

 

Amb aquesta decisió es corre el risc de semblar que es busca més la glòria mundana que no pas l’esperit de misericòrdia propi de l’anunci evangèlic de Jesús. Pot semblar que les víctimes no importin i que només es procuri per la notorietat de qui presidirà la cerimònia i la de la institució que presideix a Barcelona.

 

El Govern de la Generalitat també n’és responsable, i ens dol que no hagi fet més per impulsar una altra mena de funeral i s’hagi supeditat al format imposat per la jerarquia catòlica. En aquests funeral Europa no veurà pas representat un país modern, sensible i respectuós amb la llibertat de creences.

 

Una cerimònia així no beneficia ningú fora dels qui entenen que la seva religió gaudeix d’un estatus superior a la d’altres religions i creences, que cal evidenciar i preservar. No beneficia ningú, ni l’Església, ni la societat catalana, ni les seves institucions, ni molt menys a aquells familiars de les víctimes que poden sentir com les seves conviccions no són tingudes en compte i es poden trobar violentades per una imposició poc encertada i que té ben poc de cristiana, de tolerant i de misericordiosa. Una imatge ben allunyada de la que ens va deixar el funeral celebrat a la catedral de Colònia, que tot i tenir un sentit religiós va evitar la preeminència de cap confessió, tradició religiosa o creences per sobre les altres.

 

Quan molts hem celebrat que el papa Francesc inaugurés l’any de la misericòrdia, la imatge que l’Església catalana transmetrà al món serà la d’una institució amb senyals d’egocentrisme i insensible a la consciència i a les conviccions de les víctimes.

 

Si de la visita de Benet XVI a Barcelona en va quedar la foto de les religioses fregant l’altar de la Sagrada Família, d’aquest funeral en pot quedar la foto de la intransigència religiosa, de la incapacitat de la cúpula catòlica de posar-se al servei d’una societat que vol expressar els seus sentiments sense haver d’identificar-se amb cap confessió religiosa en concret.

 

Sortosament, la gran majoria dels homes i dones que formem l’Església catòlica catalana entenem la nostra fe d’una manera diferent, i per aquest motiu vivim aquest esdeveniment amb vergonya i dolor.

 

De res han servit les peticions i les notes de queixa que determinats sectors de l’església catòlica, així com també altres esglésies cristianes amb presència a Catalunya, han fet públiques aquests dies, és per això que, davant la manca de resposta positiva a aquestes peticions per part de l’arquebisbat de Barcelona, fem una crida als catòlics que participin en el funeral, així com a les autoritats civils que hi siguin presents, a fer patent, d’una manera respectuosa amb el sentit de l’acte, el malestar i el desacord amb el seu format, i la manera que considerem més oportuna és la de no anar a rebre la comunió en el moment que aquesta es reparteixi i quedar-se tothom dret en el seu seient.

 

Barcelona, 26 d’abril de 2015 Església Plural, www.esglesiaplural.cat