InicioRevista de prensaiglesia catolicaAPORTACIONS D’ESGLÉSIA PLURAL ALS PROGRAMES ELECTORALS DELS PARTITS QUE CONCORREN A LES...

APORTACIONS D’ESGLÉSIA PLURAL ALS PROGRAMES ELECTORALS DELS PARTITS QUE CONCORREN A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA.

Publicado en

Atès que un dels principis que anima l’actuació d’Església Plural és el d’afavorir i dinamitzar la presència pública dels cristians catòlics progressites en una societat que valorem positivament com a laica

Atès que entenem la laïcitat com un sistema que preserva la autonomia de les institucions públiques de la tutela i de la influència de cap tradició religiosa, però que alhora valora la religió com un element positiu que afavoreix la cohesió social i la consciència i compromís ciutadà, que ajuda al desenvolupament humà i que pot aportar criteris ètics específics en els debats socials, especialment aquells que afecten la persona,

Atès que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya estan cridats a votar per escollir els representants polítics que legislaran i governaran durant els propers anys:

Església Plural ha recollit les reflexions fetes, conjuntament amb altres grups i persones, sobre alguns principis que, al nostre criteri, haurien de prevaldre a l’hora de legislar i governar el nostre país.

Aquestes aportacions s’han fet arribar a totes les formacions polítiques que tenen representació parlamentaria excepte al Partit Popular que no ha respost a la nostra petició de mantenir una reunió.

El document que hem lliurat als partits polítics conté les esmentades reflexions, agrupades en tres àmbits: Referides a les persones, referides a la presència social del fet religiós, i referides a la relació institucional amb la jerarquia. Acaba el document amb quatre propostes concretes.

Com a complement a aquest resum us adjuntem un PDF amb el text complet

Principis referits a les persones:

* S’ha de vetllar pel desenvolupament integral de la persona, inclosa la dimensió ètica i espiritual, en totes les etapes de la vida, i de forma molt especial en el període de la infantesa, l’adolescència i la jovenesa, i afavorir el camí de l’autonomia personal potenciant el sentit del deure i de l’esforç, creant polítiques que procurin igualtat d’oportunitats, ocupació estable, sous dignes i habitatge assequible. S’ha de garantir el dret dels pares a triar un marc educatiu que en tots els casos ha de incorporar un marc comú mínim de qualitat i de continguts referits a valors ètics, cívics i culturals.
* S’ha de vetllar per la dignitat de la persona, el dret a la igualtat i l’exercici de la llibertat de consciència en el marc de la defensa del bé comú i dels drets dels més desvalguts, especialment en aquells moments vitals més intensos i transcendents on calen polítiques que garanteixin un exercici equilibrat d’aquests drets i n’evitin la banalització.
* S’ha de procurar que l’exercici dels drets individuals sigui fet amb la màxima consciència, responsabilitat, informació i formació. Sense pressions i amb alternatives clares i els mitjans i suport adequats. Ens preocupa l’ús que es fa del divorci, de l’avortament, de la sexualitat, de l’oci, dels bens materials i de la natura, així com també les mancances respecte a l’atenció a les persones afectades per la violència familiar, a les persones amb discapacitats, a les famílies monoparentals i monomarentals, malalts i ancians.

Principis referits a la presència social del fet religiós

* Valorar el fet religiós en la seva dimensió social que pot potenciar les qualitats personals i participar en la transformació de la societat aportant valors i qualitats positius al bé comú.
* Fomentar el diàleg i coneixement mutu entre les diferents tradicions religioses, i afavorir la seva presència pública en els debats socials.
* Donar veu a les diferents corrents i sensibilitats que conviuen en cada tradició i confessió perquè la societat millori la seva percepció del fet religiós i s’adoni que la pluralitat també és un element present i actiu en totes elles.
* Evitar tota mena de privilegis i discriminacions envers les diferents tradicions religioses, però alhora reconèixer el pes cultural i promoure el coneixement de les que han influït decisivament en els nostres trets identitaris.
* Vetllar perquè totes les religions coneguin i valorin positivament la personalitat cultural, lingüística i històrica de Catalunya i siguin agents d’integració dels ciutadans i ciutadanes que professen cada fe.

Principis referits a la relació institucional entre els poders públics i els representants religiosos, especialment la jerarquia catòlica.

* Una correcta valoració de la laïcitat obliga a mantenir una relació institucional fluida amb els representants religiosos i les diferents confessions, corrents i sensibilitats de cada religió.
* El govern de Catalunya ha de tenir una especial cura en establir canals de relació amb la cúria vaticana per tal que hi hagi un coneixement directe de la realitat catalana i evitar les imatges distorsionades que interessadament fan arribar a Roma alguns personatges i medis eclesiàstics espanyols.
* Dins del marc competencial, i apel·lant al principi de subsidiarietat, procurar que el Govern de Catalunya es relacioni directament amb la Conferència Episcopal Tarraconense en tots aquells afers de relació institucional, entre ells la gestió del finançament.
* Cal un sistema de finançament orientat clarament a l’autofinanciació de les activitats ordinàries de cada església i que diferenciï aquest dels recursos destinats a les finalitats de caràcter social o de manteniment del patrimoni històric i cultural. En tot cas s’ha d’exigir una informació i transparència absoluta del ús que es fa dels recursos públics i evitar cap benefici que pugui ser interpretat com a privilegi.

Per concretar aquests principis hem fet quatre propostes:

1. Crear el Consell Ètic de Catalunya on s’apleguin persones i institucions relacionades amb el món científic, el món del pensament i el món de la religió, que tindrà com objectiu assessorar al Parlament i al Govern en tots aquells temes objecte de legislació o d’acció de govern que tinguin relació amb la dignitat de la persona i els Drets Humans.
2. Reobrir amb urgència la delegació que la Generalitat tenia a Roma amb l’objectiu d’establir canals de comunicació amb la cúria vaticana.
3. Dotar a la Direcció General d’Afers Religiosos de més recursos i mitjans perquè pugui assumir les polítiques que se li encomanin, tenint en compte que aquestes s’han de veure ampliades.
4. Reclamar del Govern de l’Estat competència en la gestió de la part autonòmica que correspondria dels recursos que es recapten de l’assignació tributària destinada tant a les institucions religioses, com a les entitats sense ànim de lucre.

Últimos artículos

Causas de la crisis sistémica: erosión de la ética y asfixia de la espiritualidad -- Leonardo Boff

Enviado a la página web de Redes Cristianas Seguramente existe un cúmulo de causas que...

De Pastor a líder -- Deme Orte

Enviado a la página web de Redes Cristianas La metáfora del Pastor aplicada a Jesús...

Tercera Asamblea de cristianos y cristianas de Bizkaia -- Eduardo Escobés y Jesús Martínez Gordo

BAF Crónica de la tercera Asamblea de cristianos y cristianas de Bizkaia (Ibarrekolanda, 16...

Noticias similares

Causas de la crisis sistémica: erosión de la ética y asfixia de la espiritualidad -- Leonardo Boff

Enviado a la página web de Redes Cristianas Seguramente existe un cúmulo de causas que...

De Pastor a líder -- Deme Orte

Enviado a la página web de Redes Cristianas La metáfora del Pastor aplicada a Jesús...

Tercera Asamblea de cristianos y cristianas de Bizkaia -- Eduardo Escobés y Jesús Martínez Gordo

BAF Crónica de la tercera Asamblea de cristianos y cristianas de Bizkaia (Ibarrekolanda, 16...