Església Plural manifiesta su rechazo frontal a un posible nombramiento del cardenal Cañizares como arzobispo de Barcelona.
Cañizares representa todo lo opuesto a lo que la mayoría de católicos de Cataluña quiere para la Iglesia de su país.
El rechazo que suscitaría en la sociedad catalana, más allá del mundo católico, sería muy grande y perjudicaría gravemente el prestigio de la Iglesia catalana.
Una decisión como ésta podría situarse la Iglesia catalana fuera del debate político y social, e incluso llegó a considerar la institución eclesiástica como instrumento al servicio de los intereses ajenos al país.
Església Plural pondrá en marcha una campaña para que la comunidad católica catalana haga llegar ese rechazo al Vaticano.
Referente a la crónica que el periodista Enric Juliana ha publicado esta mañana en La Vanguardia sobre la creciente opción de que el cardenal Cañizares sea el sustituto del arzobispo Martínez Sistach al frente del arzobispado de Barcelona, Església Plural quiere manifestar:
Entendemos la noticia como un globo sonda para captar la reacción que este posible nombramiento suscitaría en el mundo católico catalán y por tanto consideramos que hay que responder y dejar clara cuál sería la postura de cada sensibilidad eclesial que conforma la comunidad católica de Cataluña.
En cuanto a Església Plural, como referente de un amplio sector de la Iglesia catalana que se identifica con una sensibilidad abierta y progresista, claramente reformista, en la línea de los documentos y del espíritu del Concilio Vaticano II, que entiende como punto de partida de una reforma a fondo teológica, pastoral, moral y social de la doctrina católica, queremos manifestar nuestro rechazo frontal a la posibilidad apuntada por el Sr. Juliana a que el cardenal Cañizares sea nombrado arzobispo de Barcelona.
Cañizares representa todo lo opuesto a lo que la mayoría de católicos de Cataluña quiere para la Iglesia de su país. Desde el punto de vista teológico y eclesial, Cañizares representa la etapa doctrinal más oscura de Juan Pablo II y Benedicto XVI. Desde la perspectiva pastoral representa la llamada iglesia toledana, un modelo cerrado, ultraconservador, clerical, inquisidor y con claras añoranzas por el nacional – catolicismo español. Desde la óptica político-social encarna la iglesia cercana a los poderes, acrítica y en algunos casos colaboradora en los intereses y estrategias de los grupos de poder. Defensora a ultranza de la unidad de España.
No podríamos entender, si la noticia fuera más allá del mero tanteo de las reacciones que podría suscitar esta candidatura, como la actual línea de renovación que parece impulsa el papa Francisco puede encajar con el perfil del cardenal Cañizares, y más como obispo de la principal diócesis de un país, Cataluña, que, hoy por hoy, y con todas las debilidades que le hay que reconocer, es donde mejor puede cuajar el mensaje pastoral de Francisco y que podría permitir una clara revitalización de la Iglesia catalana.
Desde la perspectiva social y política que vive Cataluña tampoco se puede entender que el Vaticano considere la opción Cañizares. El rechazo que suscitaría en la sociedad catalana, más allá del mundo católico, sería muy grande y perjudicaría gravemente el prestigio de la Iglesia catalana, ya de por sí muy debilitado por los grandes silencios y tibiezas a que nos tiene acostumbrados el actual episcopado catalán. En un momento en que habrá que tener todos los puentes abiertos para afrontar los retos de país, una decisión como esta puede situar, no sólo la jerarquía eclesiástica, sino incluso los grupos y entidades católicas, fuera del debate político y social, y hasta incluso llegar a considerar la institución eclesiástica como instrumento al servicio de los intereses ajenos al país -y minoritarios en la sociedad catalana- que combaten los anhelos de una amplia mayoría de ciudadanos de Cataluña, de poder decidir su futuro colectivo de forma democrática, cívica y pacífica.
Para que nadie tenga dudas de que la posición de la mayoría de católicos y católicas será de rechazo frontal al nombramiento del cardenal Cañizares o de cualquier otra con un perfil similar, Església Plural abrirá en los próximos días una plataforma para que la comunidad católica de Cataluña haga llegar esta opinión a la Secretaría de Estado del Vaticano y a la Congregación de los obispos.
Aprovechamos para denunciar el oscurantismo y el secretismo que rodea los nombramientos episcopales. Hay que avanzar decididamente hacia fórmulas transparentes y participativas que permitan la intervención de la comunidad diocesana en la elección de quien deberá ser su obispo, esta debe ser una prioridad del pontificado de Francisco.
Església Plural
Barcelona 2 de mayo de 2014
———————————————————————————————————
Església Plural manifesta el seu rebuig frontal a un possible nomenament del cardenal Cañizares com arquebisbe de Barcelona.
Cañizares representa tot allò oposat al que la majoria de catòlics de Catalunya vol per l’Església del seu país.
El rebuig que suscitaria en la societat catalana, més enllà del món catòlic, seria molt gran i perjudicaria greument el prestigi de l’Església catalana.
Una decisió com aquesta podria situar l’Església catalana fora del debat polític i social, i fins i tot arribar a considerar la institució eclesiàstica com instrument al servei dels interessos aliens al país.
Església Plural posarà en marxa una campanya perquè la comunitat catòlica catalana faci arribar aquest rebuig al Vaticà.
Referent a la crònica que el periodista Enric Juliana ha publicat aquest matí a La Vanguardia sobre la creixent opció que el cardenal Cañizares sigui el substitut de l’arquebisbe Martínez Sistach al davant de l’arquebisbat de Barcelona, Església Plural vol manifestar:
Entenem la notícia com un globus sonda per copsar la reacció que aquest possible nomenament suscitaria en el món catòlic català i per tant considerem que cal respondre i deixar clara quina seria la postura de cada sensibilitat eclesial que conforma la comunitat catòlica de Catalunya.
Pel que fa a Església Plural, com a referent d’un ampli sector de l’Església catalana que s’identifica amb una sensibilitat oberta i progressista, clarament reformista, en la línia dels documents i de l’esperit del Concili Vaticà II que entén com a punt de partida d’una reforma a fons teològica, pastoral, moral i social de la doctrina catòlica, volem manifestar el nostre rebuig frontal a la possibilitat apuntada pel sr. Juliana que el cardenal Cañizares sigui nomenat arquebisbe de Barcelona.
Cañizares representa tot allò oposat al que la majoria de catòlics de Catalunya vol per l’Església del seu país. Des del punt de vista teològic i eclesial, Cañizares representa l’etapa doctrinal més fosca de Joan Pau II i Benet XVI. Des de la perspectiva pastoral representa l’anomenada església toledana, un model tancat, ultraconservador, clerical, inquisidor i amb clares enyorances pel nacional-catolicisme espanyol. Des de l’òptica político-social encarna l’església propera als poders, acrítica i en alguns casos col·laboradora en els interessos i estratègies dels grups de poder. Defensora a ultrança de la unitat d’Espanya.
No podríem entendre, si la notícia anés més enllà del mer tempteig de les reaccions que podria suscitar aquesta candidatura, com l’actual línia de renovació que sembla impulsa el papa Francesc pot encaixar amb el perfil del cardenal Cañizares, i més com a bisbe de la principal diòcesi d’un país, Catalunya, que, ara per ara, i amb totes les debilitats que li cal reconèixer, és on millor pot quallar el missatge pastoral de Francesc i que podria permetre una clara revitalització de l’Església catalana.
Des de la perspectiva social i política que viu Catalunya tampoc es pot entendre que el Vaticà consideri l’opció Cañizares. El rebuig que suscitaria en la societat catalana, més enllà del món catòlic, seria molt gran i perjudicaria greument el prestigi de l’Església catalana, ja de per si molt debilitat pels grans silencis i tebiors a que ens te acostumats l’actual episcopat.català. En un moment en que caldrà tenir tots els ponts oberts per afrontar els reptes de país, una decisió com aquesta pot situar, no només la jerarquia eclesiàstica, sinó fins i tot els grups i entitats catòliques, fora del debat polític i social, i fins i tot arribar a considerar la institució eclesiàstica com instrument al servei dels interessos aliens al país -i minoritaris en la societat catalana- que combaten els anhels d’una àmplia majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, de poder decidir el seu futur col·lectiu de forma democràtica, cívica i pacífica.
Perquè ningú tingui dubtes que la posició de la majoria de catòlics i catòliques serà de rebuig frontal al nomenament del cardenal Cañizares o de qualsevol altra amb un perfil similar, Església Plural obrirà en els propers dies una plataforma perquè la comunitat catòlica de Catalunya faci arribar aquesta opinió a la Secretaria d’Estat del Vaticà i a la Congregació dels bisbes.
Aprofitem per denunciar l’obscurantisme i el secretisme que envolta els nomenaments episcopals. Cal avançar decididament cap a fórmules transparents i participatives que permetin la intervenció de la comunitat diocesana en l’elecció de qui haurà de ser el seu bisbe, aquesta ha de ser una prioritat del pontificat de Francesc.
Església Plural
Barcelona 2 de maig de 2014